Grup de trastorns o malalties múscul-esquelètiques derivades de les estructures masticatòries. Aquestes estructures seran els maxil·lars, l’articulació temporomandibular (ATM), els músculs i el paquet vasculonervioso.

L’alteració en la relació entre els diferents components de l’aparell estomatognàtic pot manifestar-se amb una clínica extensa i variada.

La disfunció temporomandibular (DTM) o Síndrome de *Costen, és una entitat patològica relacionada amb problemes funcionals de la ATM i/o dels músculs que mouen la mandíbula (músculs masticatoris).

Entre les alteracions funcionals podem trobar:

    • Desviació de l’obertura.
    • Limitació de l’obertura.
    • Limitació de la lateralitat.
    • Sorolls intraarticulars
    • Afectació de la parla, deglució

Com a símptomes associats trobem cefalees, dolor retroocular, dolor que augmenti en fer servir la mandíbula, dolor a punta de dit a la mandíbula, sensació de tenir un tap a l’orella, dolor a l’oïda, acúfens, mal de coll, sensació de cremor a la boca, aquest últim a valorar amb síndrome de la boca ardent.

La majoria de trastorns, son per bruxisme, estrés, hàbits tòxics, desgast articular per hiperactivitat, interferències oclusals, contactes prematurs entre dents, ..

Mitjançant tractament de fisioteràpia i osteopatia, molts dels símptomes desapareixen o disminueixen.