La fibrolisis diacutanea és una tècnica instrumental de fisioteràpia indicada per al tractament de les àlgies mecàniques de l’aparell locomotor per la destrucció d’adherències i corpuscles irritatius inter-aponeuròtics o mio-aponeuròtics mitjançant uns «ganxos» aplicats sobre la pell.
L’iniciador del mètode va ser *Kurt *Ekman, fisioterapeuta suec. *Ekman es va adonar que amb la mera fricció digital, moltes vegades no s’arribava en profunditat i precisió a tractar determinats plans tissulars del cos humà, la qual cosa li va portar a la creació d’un determinat material que s’ajustés més a les necessitats que li exigia la clínica. De fet, actualment la tècnica es realitza amb uns ganxos d’acer inoxidable.
Els efectes de la *Fibrolisis *Diacutánea són:
- Mecànics: sobre adherències fibroses i/o corpuscles fibrosos produïts per dipòsits úrics o càlcics que es localitzen preferentment allí on existeixen estancaments venosos o periarticulares; alliberant els envans inter-intramusculars. La finalitat és millorar el moviment dels diferents plans dels teixits afavorint així la seva elasticitat, en intervencions quirúrgiques, traumatismes, i/o processos inflamatòria o degeneratius (tendinitis, …)
- Circulatoris: mitjançant alliberament d’histamina.
- Reflex: acció local reflecteix per estimulació de receptors nerviosos, per inhibició de punts reflexos (*Knapp, Jones…).
La fibrolisis diacutánea és un mètode propi de la fisioteràpia i ha de ser realitzada per un fisioterapeuta format específicament en la matèria per a garantir l’eficàcia del tractament.