asfaltQuan es practica qualsevol tipus d’esport s’ha de tocar de peus terra. És fonamental, entre moltes altres coses, saber què trepitgem quan exercitem el nostre cos. També és molt útil conèixer com afecten els nostres músculs i articulacions aquestes superfícies perquè, com veureu en el següent article, ho fan de maneres molt diferents. Asfalt, sorra, gespa i cinta d’exercicis; analitzem-los?

Asfalt

A no ser que visquem completament aïllats, el primer que ens trobem en sortir de casa és l’asfalt. La proximitat és, per tant, el gran avantatge d’aquesta superfície, ja que podem aprofitar els trajectes més insignificants per exercitar-nos una mica. Anar a la feina o passejar el gos poden ser una bona excusa.

Ara bé, la duresa de les voreres i carreteres per on correm fa que sigui la superfície amb més impacte sobre el cos. Això fa que les lesions també siguin més habituals, sobretot si es corre malament. El contacte dels peus amb l’asfalt acaba carregant a llarg termini ;genolls, malucs, esquena i totes les estructures múscul-lligamentoses (tendons principalment). Per això es recomana aprendre a córrer de la manera correcta (prioritzant especialment que el taló no sigui el primer que toca terra) per tal d’evitar molèsties. S’ha de pensar que en cada pas que fem, multipliquem per 3 el pes del cos, o sigui que si una persona pesa 80kg a cada passa hi hauran aproximadament uns 240kg de pressió sobre les articulacions. Com més dura sigui la superfície menys es reparteix aquest pes i més sobreesforç fan certes parts del cos.

beach 2

Sorra:

Córrer per la platja és un goig, a qui no li agrada? I és que, a més de les boniques vistes i de la calma que respiren les onades, corre per sorra és molt bo pel treball muscular que es genera i per el desenvolupament del sistema propioceptiu. La sorra més a la vora de l’aigua està més compactada i és còmode corre-hi descalç, així es fortifica la musculatura del peu, podent fer desaparèixer problemes de fascitis plantar (típics casos d’ús de plantilles). Al ser una superfície més flonja que l’asfalt la sobrecarrega a les articulacions es reparteix, sent menys perjudicial.

Però no totes les sorres són igual, si bé la que voreja la costa és recomanable, la seca on els peus s’enfonsen a cada passa no ho és gens. Córrer per aquestes arenes movedisses és perillós perquè el peu rellisca i és difícil de controlar, no us estranyi tenir lesions, sobretot al tendó d’Aquil·les. D’altra banda, tot i tenir beneficis musculars, també és veritat que la pendent de la platja pot provocar sobrecarregues en una de les cames, per això es recomana fer el mateix camí d’anada i de tornada, per compensar.

grass

Gespa o herba

Fer running pels parcs, zones boscoses o prats també és molt habitual. Aquests terrenys són molt còmodes i podríem dir que tant pel peu com per tot el cos són perfectes per corre-hi. No és ni dura ni tova, el terme mig perfecte que permet que la tècnica de carrera no es desvirtuï.

També és cert, però, que els camins que recorrem podem trobar-hi sorpreses. Pedres, sots que hi són però no es veuen, desnivells sobtats; petites trampes que també poden ocasionar lesions i/o caigudes. De totes maneres, aquestes irregularitats en el terreny estimulen la reacció del peu davant de petits desequilibris i així, de pas, els enfortim.

gym

Cinta d’exercicis

Anar al gimnàs té també coses positives, una d’elles és que el temps mai és un problema. Plogui o nevi sempre tindràs la cinta d’exercicis a punt per practicar una mica d’esport, les variants climatològiques no afectaran de cap manera la teva estona diària o setmanal d’entrenament.

El que sí que pot suposar un problema és la repetició dels moviments. Les tendinitis i altres tipus de lesions poden ser habituals quan s’utilitza la cinta, aquest increment de possibilitats es deu a reiterar en excés la mateixa gambada, distància i superfície. A més, encara que a l’estiu ens aïllem de la calor i a l’hivern del fred, fer exercici a l’aire lliure té beneficis psicològics.

 

Els últims consells un cop valorades totes les superfícies podrien ser:

  • Visitar un podòleg especialitzat per analitzar com és la nostra trepitjada i corregir-la per evitar lesions.
  • Treballar la força muscular (mitjançant peses, per exemple). D’aquesta manera farem que els músculs s’enforteixin i les articulacions s’estabilitzin, evitant així que cartílag i tendons pateixin en excés.
  • Combinar les diferents superfícies per on correm.